Avui és l'últim dia. No tinc paraules per descriure el sentiment de tristor i buidor que això em provoca. Despedirme no ha estat gens fàcil, però tot i així he tingut valor.
Voleu saber com ho he aconseguit? Doncs ha estat gràcies als nens i nenes que m'han animat dient-me que ens tornaríem a veure el dia de Sant Jordi. Per mi, dues setmanes serà molt de temps, però les pràctiques s'han acabat i no hi podem fer res.
La classe d'avui ha estat tranquil·la, excepte el comportament d'en Jan. M'he quedat atònita! Ell s'ha enfadat, s'ha estirat al terra i m'ha donat unes quantes patades. La mestra, al contrari de la meva reacció, s'ha enfrontat a ell, fent-li veure que el comportament que estava tenint no era gens normal. Ha tardat una hora perquè se li passés la rabieta.
Finalment ho hem aconseguit, a vegades a la vida et topes amb problemes els quals tens una reacció errònia, sort que estem a l'escola per aprendre i per adonar-nos que en queda un gran camí per recórrer.
En fi, em fet activitats com ara: pintar un dibuix o bé representar el cos humà. La tarda l'hem dedicat a fer puzles i jocs amb la plastilina.
No oblidaré mai les meves primeres pràctiques a l'escola Pegaso, m'han servit de gran ajuda.
